Entrevista a Hervé Costa, professor de dansa contemporània

 

Hervé Costa és director de L’Obrador de Moviments conjuntament amb la Sara Sanguino i professor de dansa contemporània. Imparteix classes de dansa per a joves i adults, també a professionals, així com el taller coreogràfic. Juntament amb Sara, porta a terme l’espai de “supervisió” per als joves en formació.

Has complementat la teva formació amb alguna altra disciplina?

Fa anys, quan vam tenir la nostra pròpia companyia de ball amb Sara Sanguino, vam tenir l’oportunitat d’aprendre sobre el mètode Feldenkrais. Germana, una ballarina/coreògrafa que en aquells moments estava de residència a Barcelona, començava la jornada de creació coreogràfica amb una ATM (sessió grupal del mètode). També va portar un molt bon professor, Claude Espinasse (França) i va convidar els ballarins del centre a prendre classes amb el seu grup.

En aquell moment vaig poder sentir en el meu cos que alguna cosa més profunda estava passant i que diferents parts de mi es relacionaven en harmonia. L’aproximació i les sensacions eren diferents, no vaig passar d’una idea estètica però ho feia des d’un altre lloc.

Moshe Feldenkrais va tenir una idea molt holística del cos, en aquestes classes col·lectives proposava gestos respectuosos, biomecànicament clars i precisos que et porten a moure tot el teu ésser.

Des de llavors vaig començar a llegir sobre Moshe Feldenkrais i practicant amb classes setmanals i seminaris de cap de setmana.

Actualment tenim el plaer d’acollir la Formació Feldenkrais a l’Obrador i m’estic formant en el mètode. La Sara s’hi ha avançat i ella ja va acabar la seva formació fa uns anys, i ho ensenya juntament amb la dansa, però millor que ens ho expliqui ella…

Podem dir ara que els dos pilars del nostre centre, Obrador de Moviments, són la dansa i les tècniques somàtiques, en especial el mètode Felndenkrais.

Com enfoques les teves classes?

És una pregunta interessant perquè podria donar-te molta informació i detalls, però sí que puc fer un resum tot sent més complicat.

Primer penso en el que jo he sigut com alumne, en les meves expectatives, dificultats, desitjos o interessos durant aquell temps. Si només em planteges la feina de classe des de el que sóc avui dia, em podria sentir allunyat dels alumnes més joves. Busco sempre una via en què professor i alumnes puguin estar còmodes.

El meu enfocament principal és “aprendre en moviment”, molt obvi em pots dir!

Però això m’agradaria dir alguna cosa més sobre aquesta idea, molt sovint s’utilitzen en les classes de dansa una serie de moviments de preparació física que s’apropen molt a una forma de gimnàstica. Quasi sempre estàtics i amb una finalitat molt marcada, que et porten a l’esforç, la frustració i no a la comprensió. Et baralles amb tu mateix pensant que algun dia arribaràs a ser un bon ballarí perquè les coses no han sigut fàcils.

Aprendre amb moviments és poder estar atent a allò que passa en cada moment, tant en l’interior com a l’exterior. Els gestos, els moviments que a la dansa son llenguatge, l’expressió…

Crear un entorn on tots puguin experimentar el moviment des del seu centre i aportar eines variades que es puguin adaptar a cadascú amb les seves diferències, aquest és el meu enfocament global.

Després està el punt específic, que es relaciona amb el dit anteriorment, les tendències actuals, les expectatives en relació amb l’edat, etc.

Para concloure, parlaré del “entrapàs” que per mi és el quid de la qüestió. Comprendre el moviment i poder transitar d’un a un altre de la forma escollida, això és l’art de la dansa.

Per què ballar?, Què li diries a algú que mai ha ballat?

La dansa és la via que m’ha permès créixer, potser a l’inici pel simple fet de ser vist, però després m’ha permès accedir a una sabiduría que toca l’ésser des de diferents perspectives.

Conèixer, reconèixer, aprendre de tu mateix, de la forma en què et relaciones amb el món. Sortir del teu entorn, estar amb persones d’arreu del món, respectar les diferencies, aprendre idiomes…

El que fa el moviment, moure’s sobre una música que et fa vibrar no es pot explicar, s’ha de mostrar i compartir!

Per aquesta raó em dedico a la dansa, volia compartir les meves sensacions amb un llenguatge que em semblava agradable i fàcil.

Durant la meva carrera professional, poques vegades he pogut estar completament a l’espai-temps, fora de totes les expectatives creades per mi o imposades per l’entorn. Puc recordar alguns moments molt macos que em donen ganes de seguir, continuo pensant que la dansa te un gran potencial de desenvolupament en molts nivells.

A les persones que mai han ballat els convido a provar el que els hi pot aportar el moviment ballant. Han d’arribar sense expectatives, sentir i viure el procés. Les danses han estat presents en totes les civilitzacions, segurament per alguna raó.