El Mètode Feldenkrais ens guia en el nostre procés de maduració i ens pot conduir a una llibertat la llibertat de la qual potser ni coneixíem. Es tracta de tornar a la consciència dels nostres patrons i facilitar l’aprenentatge d’alternatives més funcionals, intel·ligents i saludables per viure a l’alçada de les nostres possibilitats.
Entre qui ha trobat en aquesta feina una font d’inspiració i benestar es troben els professionals de la salut, l’educació, els terapeutes, psicòlegs, metges, esportistes, fisioterapeutes…. i professionals d’altres disciplines relacionades amb el moviment i l’aprenentatge. També persones amb mobilitat limitada o dolors recurrents han trobat en el mètode Feldenkrais solucions.
El Mètode Feldenkrais es presenta amb dues modalitats:
Autoconsciència a través del moviment
Grupal/ Individual
En aquesta modalitat el professor guia als alumnes de manera verbal a través de seqüències de moviments que segueixen una lògica interna i funcional. Els alumnes aprenen a sentir el que és possible i apropiat en el seu cas. Moltes vegades això els porta molt més lluny del que creien possible. Aquesta forma d’aprenentatge es converteix sovint en una experiència commovedora: reconèixer un límit i trobar un camí per a creuar-lo fent ús de la intel·ligència i de la saviesa en lloc de la força o la voluntat. Aquest tipus d’aprenentatge no es dona per imitació, per seguir un model o per competir amb uns altres. Es tracta abans de res de descobrir la resposta més eficient a les pròpies limitacions en la vida quotidiana.
Integració funcional
Individual
Aquesta modalitat és la que podríem anomenar la part més artesanal del mètode. En lloc de les paraules, el professor utilitza les mans per a guiar a l’alumne. És una tècnica altament específica que respon de manera directa a les necessitats de l’alumne i és summament versàtil en la seva aplicabilitat. És una tècnica no invasiva de toc suau i respectuós que té com a objectiu facilitar a l’alumne sentir i aprendre noves maneres de moure’s, permetent més tard millorar la coordinació i organització de les seves accions. És una forma directa d’experimentar i integrar les relacions funcionals en el cos. També dona la possibilitat d’aprofundir en preguntes o temes rellevants per a l’alumne.
Dr. Moshé Feldenkrais
Moshé Feldenkrais (1904 Baranovitz-1984 Tel Aviv) es va doctorar en Ciències Físiques a la Universitat de la Sorbona i va treballar en el laboratori del Premi Nobel Frédéric Juliot-Curie en les primeres investigacions sobre física atòmica.
També a París es va convertir en deixeble del fundador del judo, el mestre japonès Jigoro Kano. Va ser el primer occidental en aprendre el judo per difondre’l després com a fundador del club de judo francès. Va obtenir el primer cinturó negre d’Occident i va escriure diversos llibres sobre judo.
Una greu lesió el va portar a experimentar amb el mateix cos i a desenvolupar la seva revolucionària manera d’utilitzar el moviment per millorar el funcionament integral del cos humà mitjançant el seu concepte d’aprenentatge orgànic. A partir dels anys cinquanta va decidir dedicar-se de forma exclusiva al desenvolupament i perfeccionament del seu propi mètode.
A finals de la dècada dels 50 Moshé Feldenkrais va iniciar la primera formació professional amb alguns dels seus alumnes a Israel. A partir de 1972 va ser convidat a viatjar als Estats Units per fer conferències i seminaris sobre el seu mètode en universitats i altres institucions. Va fundar a Israel el seu propi institut. Després de la primera formació a Israel va dirigir dues formacions de professionals a EE.UU. La primera a San Francisco, CA (1975-1977) i la segona i última a Amherst, Massachusetts (1980-1983).