Tomas Kampe
Thomas Kampe (PhD) treballa des de fa 40 anys com a educador somàtic de dansa i teatre, creador d’espectacles i investigador, amb persones de tota mena de capacitats per tot el món. Entre 2012 i 2022 va ser professor d’Interpretació i Educació Somàtica en la Universitat de Bath Spa (el Regne Unit). Thomas és a més professor del Mètode Feldenkrais®, base fonamental del seu ensenyament i recerca. Recentment, ha coeditat JDSP Vol. 13.1 &2 (2022): ‘Embodying Eco- Consciousness: Somatics, Aesthetic Practice and Social Action’, i va ser editor convidat del IFF Journal Vol. 6 (2019): ‘Practices of Freedom: El Mètode Feldenkrais i la Creativitat’. També, ha estat codirector del Bodi IQ Festival Berlín 2019 i 2021.
Carlos Fernández
Es forma a l’Institut del teatre de Barcelona. És ballarí professional del Cía Tanzforum de l’òpera de Colònia (Alemanya) i continua desenvolupant la seva carrera professional en diferents empreses nacionals i europees: Euregio ance Forum (Aachen, Heerlen i Liége), Cía Buissoniére de Lausanne (Suïssa), Cía Cesc Gelabert (Barcelona), Cía Sharon Fridman (Madrid), Cía Sol Picó (Barcelona). Actualment, és professor, repetidor i assistent en diverses companyies de dansa com Sharon Fridman i Sol Picó.
Sébastien Mari
És ballarí, mestre de ball internacional, ajudant de direcció i docent. Viu a Barcelona i
imparteix tallers en centres de formació i companyies de dansa internacionals. Va
començar la seva formació com a ballarí en el conservatori de la seva ciutat natal, La
Rochelle (França). Després de graduar-se amb la Medalla d’Or dels Conservatoris de
França, comença la seva carrera l’any 1989 amb el Jeune ballet de France.
Edward Tamayo
Edward organitza els seus entrenaments al voltant de dues propostes: Mantra i la tècnica Flying Low. D’una banda, Mantra és un entrenament coreogràfic enfocat en la relació dels cossos amb l’espai, el grup i la musicalitat, partint de la repetició en bucle d’estructures o seqüències. D’altra banda, la tècnica Flying Low (creada per David Zambrano) es basa en la capacitat d’entrar i sortir del terra de manera eficient i espontània. En aquesta tècnica, hi ha un enfocament en l’estructura esquelètica que ajudarà a millorar la percepció física i l’estat d’alerta del ballarí/na.
Pau Arán
Pau Aran Gimeno (Barcelona, 1981) és un professional de la dansa que actualment viu i treballa a Alemanya. Va arribar a la dansa als onze anys i aviat va estudiar tots els estils: llatinoamericà, estàndard, jazz, ballet modern i ballet clàssic. Va completar els seus estudis al Conservatorio Profesional de Danza ‘Mariemma’ de Madrid i posteriorment a la Folkwang Hochschule der Künste d’Essen, abans d’incorporar-se a l’ensemble del Tanztheater Wuppertal – Pina Bausch el 2005, fins al 2020 com a membre permanent i posteriorment com a convidat.
Des del 2013, i paral·lelament a la seva trajectòria com a ballarí, Pau ha anat creant peces pròpies i presentant la seva obra a Alemanya, França, Itàlia, Xile, Espanya i Japó. El 2020, va començar la seva col·laboració amb Sidi Larbi Cherkaoui que continua fins avui. Pau també ha ballat per a altres coreògrafs com Theo Clinkard, Alan Lucien Øyen, Antonio Ruz, Stefan Jovanović i Jorge Puerta Armenta.
La seva motivació actual és continuar desenvolupant l’expressió del seu art a través del llenguatge corporal, centrant-se en la creació i la pedagogia de la dansa contemporània. La recerca de la bellesa, el moviment i el seu interès per la poètica del teatre-dansa contemporani estan representats en els seus projectes. Amb el compromís de compartir coneixements i experiències adquirides prèviament amb la pròxima generació d’artistes, Pau fomenta simultàniament l’autodescobriment en els seus alumnes i col·laboradors. Combinant el pas del temps i el caràcter transitori de la dansa, fusionant herència i tradició, amb el futur.
Mami Shimazaki
Ballarina, actriu, creadora i docent. Nascuda a Tokio, viu i treballa a Tel-Aviv. Mami col·labora amb Nimrod Freed en la Tami Dance Company com a ballarina solista. Ha estat ballarina solista durant 12 anys amb la companyia mundialment coneguda Batsheva Dance Company. Ha interpretat la major part del repertori d’Ohad Naharin i a més, ha treballat amb coreògrafs com Micha Van Hoecke, John Jesperse, William Forsythe, Sharon Eyal, Ruth Ziv Eyal i Barak Marshall entre altres. Mami Shimazaki va ser guardonada amb el premi a millor actriu principal pel Festival Europeu de Cinema Independent en 2018, pel seu paper en el llargmetratge “Call for Dreams”, dirigida per Ran Slavin.
Durant aquests últims anys, Mami ha estat convidada a actuar i crear produccions de dansa, teatre i vídeo per Europa (Alemanya, Itàlia, Irlanda) i Israel. Mami i Roi Efrat han col·laborat en diverses produccions artístiques tant en el passat com actualment. És professora i realitza tallers de ballet i dansa contemporània per a totes les edats a Israel i per tot el món. És graduada en Dansa i Arts Escèniques en la Maurice Bejart School de Suïssa.
Jacob Gómez
És un ballarí i coreògraf format a l’Institut del Teatre de Barcelona. Va iniciar la seva carrera professional amb IT Dansa i va treballar als teatres de Pforzheim i Bielefeld (Alemanya). El 2018 es va incorporar a la Kibbutz Contemporary Dance Company a Israel. Ha creat peces per a festivals i companyies internacionals, rebent reconeixements com el premi del públic als Premis Institut del Teatre (2019) i el premi a millor ballarí masculí als Premis Butaca (2020). A més, ha estat finalista en concursos internacionals com el de Hannover (2023).
La seva trajectòria es caracteritza per una combinació d’experiència internacional, reconeixement com a creador i una passió per l’ensenyament i la innovació dins del món de la dansa contemporània.