Entrevista a Marta Jiménez, professora del Mètode Feldenkrais

Marta Jiménez és professora acreditada del Mètode Feldenkrais i imparteix classes a l’Obrador de Moviments. És a través de la música com va começar a investigar la seva relació amb el cos en moviment, però deixem que ella misma ens ho expliqui.

Quin va ser el seu primer contacte amb el mètode Feldenkrais?

Vinc del món de la música, m’he format com a pianista. Vaig realitzar els meus estudis al conservatori i després a l’estranger.

Durant la meva formació vaig sentir en diferents moments com m’encallava. Sentía que volia progressar però trobava limitacions a les que no tenía respostes.

Vaig sentir que necesitava fer un treball corporal, que incloïa tot el meu cos en fer música, una cosa que vaig fer menys en la meva formació musical. La meva visió del treball corporal va ser en aquells moments estrictament utilitaris.

Quan estava a l’estranger, vivint amb gent de tot el món, compartia aquesta preocupació i allà vaig sentir parlar del mètode Feldenkrais per primera vegada. A Espanya encara no era conegut, encara que hi havia professors entrenats fora.

Quan vaig tornar a Barcelona vaig estar buscant i vaig començar a practicar setmanalment a ATM amb Monique Van der Worts. Em vaig adonar que havia trobat alguna cosa significativa i vaig començar a practicar regularment. Al poc temps vaig començar la formació.

Què és el que més disfrutes de les classes?

En la classe d’ATM del Mètode Feldenkrais, el professor dóna unes consignes de moviments, i els alumnes les interpreten i es mouen. A partir de la exploració personal arriben a comprendre millor com fan el que fan, i poden arribar a noves maneres d’organitzar-se.

Per mi és molt interessant observar la infinitat de maneres que hi ha de fer la mateixa cosa, comprendre les múltiples organitzacions possibles, sentir com hem arribat cadascú a moure’ns d’una manera propia. Observar també quin  efecte té en nosaltres la atenció pròpia, la manera en que està subjecta també a costums i com es pot ampliar.

És interessant veure com cada un inicia un procés personal d’autoconeixement, que ens porta a sentir aspectes en nosaltres que poden treballar més “a favor” de la vida, i que ens permetrà anar més enllà dels nostres “límits”.

Quina altra disciplina ha complementat la teva formació?

Després de la meva formació musical, el mètode Feldenkrais m’ha ajudat a entendre-ho tot com un moviment. He pogut descobrir fins a quin punt és quelcom essencial en cada un de nosaltres, i com estava limitada, superant la idea utilitària de la que parlava abans. No em sento com algú que necessita el seu “cos” per fer això o allò altre, sinó com algú que es mou.

Amb el mètode Feldenkrais he pogut obrir un espai de treball més global a nivell personal. Un espai on el moviment i la música treballen junts, i de forma orgànica. I això em permet seguir explorant i aprenent.

Què significa per a tú col.laborar en l’Obrador?

Significa participar en un projecte coherent. Que treballa amb el moviment no només des de l’estètica, sino a nivell global, i té en compte també les pròpies sensacions en cada moment.

Per mi, Obrador de Moviments es un projecte a llarg plaç dins d’una ciutat on aquesta visió és bastant nova.

L’enfocament somàtic és multidimensional, artístic, terapèutic, de creixement…. un projecte que entén això és molt valiós i en sintonia amb el que penso.